"Telèfon vermell?, Volem cap a Moscou"

La pel·lícula "Telèfon vermell?, Volem cap a Moscou", o en el seu títol original "Dr Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb" és un dels majors al·legats contra la bogeria de l'escalada armamentística nuclear i la Guerra Freda. Va ser produïda i dirigida per Stanley Kubrick en 1.964.

Com a argument, la pel·lícula narra com el general de la Força Aèria dels Estats Units, Jack D. Ripper planeja començar una guerra nuclear contra la Unió Soviètica , i dóna l'ordre, sense l'autorització del president dels EUA, de bombardejar els seus respectius objectius dins de la Unió Soviètica, amb l'esperança que el president ordeni un atac a gran escala en no trobar una altra opció. El general Ripper desconeix, però, que els soviètics tenen un "disc de la Fi del Món", el qual s'activaria automàticament en cas de detectar un atac nuclear sobre territori de la Unió Soviètica, destruint tota vida sobre la faç de la Terra per contaminació radioactiva. El pla d'atac enviat pel general Ripper estipula que els avions de l'esquadra no hauran d'obeir a cap comunicació, llevat que aquesta compti amb un codi secret prefixat, conegut únicament pel general, evitant així que una altra autoritat avorti l'atac. El general Ripper es tanca a la seva base i encén l'alerta vermella amb ordre de disparar a tot aquell que intenti endinsar, sigui qui sigui.

Mentrestant, a través del General Turgidson, el president s'assabenta del problema ocorregut i decideix a desgrat trucar al president rus per advertir del que succeirà. Com a resultat, el govern nord-americà coopera amb els soviètics per detectar i enderrocar els seus propis avions. El pla d' Ripper és frustrat per un capità de la RAF que dedueix el codi secret que és enviat als bombarders i aquests inicien la retirada. Desgraciadament, un dels B -52 no pot comunicar-se per radio, en haver danyat un míssil soviètic, i continua la seva missió per deixar caure la bomba nuclear en el seu blanc. En el moment del bombardeig, la porta del dipòsit de les bombes no funciona i queda bloquejada. En intentar el pilot del B -52, el major T.J. "King " Kong deixar anar la porta manualment, aquesta s'obre i el major cau, muntat sobre la bomba, iniciant així la destrucció global. L'escena en què el Major comença a caure muntat sobre la bomba com si muntés un cavall i onejant seu barret vaquer en l’aire, ha passat a la posteritat.

Reprodueixo aquí un article de "The Guardian" escrit per John Pilger amb referències a aquesta pel·lícula i la situació geopolítica mundial actual.

Objectiu: assetjar Rússia

Per Pablo Jofre Leal

La situació a les regions del sud-est ucraïnès, principalment a Donetsk i Kharkov mostra que els Estats Units avala les incursions militars del govern colpista de Kíev i busca, al mateix temps, el suport europeu per consensuar una política de setge contra el govern de Vladimir Putin.

Així es desprèn de la visita a Kíev del vicepresident nord-americà Joe Biden , qui no només ha declarat que Ucraïna ha de romandre unida, sinó també que el seu govern farà tots els esforços polítics, econòmics, militars i diplomàtics perquè aquest desig sigui una realitat, advertint Rússia que no ha d'intervenir a Ucraïna. Aquesta visita, aquestes declaracions i la constatació de que darrere dels esdeveniments de l'enderrocament de l'expresident Victor Ianukóvitx va estar el govern nord-americà, han estat el catalitzador, juntament amb l'increment de les protestes contra el govern de Kíev, perquè les converses i acords de pau aconseguits a Ginebra fa un parell de setmanes queden com a lletra morta.

La cancelleria russa, després de la visita de Biden, va acusar el govern colpista de Kíev i als Estats Units d'interpretar distorsionadament els acords de Ginebra, en el sentit que els grups armats il·legals a Ucraïna havien desarmar-se i lliurar els edificis ocupats. Rússia va sostenir que aquesta decisió, no només s'ha d'aplicar als separatistes al sud ucraïnès, sinó també als grups a Kíev que han consolidat l'ocupació d'edificis fins i tot comptant amb el beneplàcit de les autoritats i l'activa participació de grups ultradretans ucraïnesos, acusats per Moscou de generar la persecució de la població rusoparlant.

Joe Biden va arribar a Kíev oferint 50 milions de dòlars en ajuda econòmica, 8 milions per ajudar a rearmar l'exèrcit ucraïnès i permetre que amb el seu vot l'FMI atorgui el suport econòmic per evitar el default de l'economia ucraïnesa. Xifres irrisòries tenint en compte que el dèficit ucraïnès arriba als 40 mil milions de dòlars i que el seu deute amb Rússia en matèria de consum de gas s'eleva sobre els 4 milions de dòlars.

Preludi per a una guerra imminent

No està clar en base a quina anàlisi el Pentàgon i la CIA van pensar que el seu complot contra Rússia -el d'instal·lar un règim antirus a Kíev i integrar a l'OTAN- tindria èxit. Si tot i comptar amb milers d'agents i informants militars i civils, públics i ocults en aquest país, els Estats Units ha fet un fiasco de gran calibre i de conseqüències imprevisibles. Els sectors bel·licistes del govern dels Estats Units van cometre la greu imprudència de creuar la línia vermella amb Moscou, passant de guerres perifèriques ( abans a Corea o Vietnam , avui a Síria ) a provocar un enfrontament directe amb Rússia. Ara, a més d'empassar el gripau de la integració de Crimea a Rússia -en part gràcies al referèndum i l'hàbil ús del vox populi per part del Kremlin- també han hagut d'acceptar la proposta de Moscou de canviar la Constitució ucraïnesa per transformar el país en una federació, en un Estat-tap no alineat, i així impedir que es converteixi en una altra base de l'OTAN a les seves fronteres. I potser és millor que no ho amenacin amb més sancions econòmiques si no volen que els russos treguin els seus diners de Xipre o de Portugal i forcin a Brussel·les un nou rescat.

Una vegada que va succeir a Boris Ieltsin el 2000, Vladímir Vladímirovitx Putin va ser tractat amb mims per un Occident que va pretendre desactivar la seva possible oposició a les aventures bèl·liques en marxa, comptar amb el seu consentiment per instal·lar bases militars a Àsia Central, implicar-lo en la immoral guerra contra l'Afganistan i utilitzar el seu territori per al trànsit dels comboi ( Ruta Nord ) a aquest país, i tot això a canvi de res: concessions unilaterals.

El 2008, l'ex oficial del KGB i el seu equip es van adonar que l'acostament a Occident no havia beneficiat Rússia. L'enfocament brzezinskiano de la política exterior d'Obama, de menys Orient Mitjà i més contenció de Rússia i la Xina, era més cristal·lí que el vodka. Putin va recollir la idea fracassada d'Obama de formar un G2 amb la Xina, i va enfortir els seus llaços amb el gran veí.
Putin va començar a projectar una imatge de força i seguretat i va consolidar el seu poder personal. La seva postura anti-nordamericana va neutralitzar els militars "nostàlgics" que venien exigint una política exterior contundent en defensa dels interessos nacionals. Rússia, igual que Xina, sap que les primaveres àrabs estan promogudes pels Estats Units per redissenyar el nou mapa de la regió d'acord amb els actuals interessos i en perjudici de Rússia i la Xina.

Com assenyala la politòloga Nazanin Armanian, al seu bloc, Líbia és el nom del penúltim cop que Putin va rebre dels Estats Units: la resolució del Consell de Seguretat proposava una zona d'exclusió aèria i no el canvi del règim. A partir d'aquest moment, Putin s'oposa a amenaces de Washington contra l'Iran i Síria i concedeix asil a Snowden, intentant recuperar l'autoritat moral que havia perdut.

L'oblidat síndrome dels Balcans

A finals de l'any 2000 va esclatar a Europa l'escàndol de l'anomenat "síndrome dels Balcans", a partir de les morts per leucèmia de diversos soldats italians destacats als Balcans en el marc de la missió militar de l'OTAN a Iugoslàvia. Els afectats de leucèmia, limfomes i diversos tipus de càncer van començar a proliferar entre la tropa multinacional: França, Bèlgica i Espanya també van registrar casos similars, i es va apuntar com a explicació la contaminació del territori balcànic amb projectils d'urani empobrit utilitzats en els diversos bombardejos de l'Aliança en 1994 i 1995 sobre Bòsnia Hercegovina, i el 1999 sobre Kosovo. La primera reacció de l'OTAN va ser rebutjar tota relació entre l'ús de l'urani empobrit i les malalties dels soldats.

El soldat espanyol Antonio Rodríguez López va estar quatre mesos a l'exrepública iugoslava de Macedònia, frontera amb Kosovo... va tornar a Sevilla el juliol de l' any 2000, on va morir dos mesos després a conseqüència d'una "leucèmia aguda". Es considera que va ser la primera mort a Espanya relacionada amb la utilització d'urani empobrit i plutoni, en el que es coneix com la síndrome dels Balcans. La família va intentar demandar al Ministeri de Defensa que va rebutjar les evidències bloquejant la demanda.

Fins a l'any 2002 segons l'Oficina del Defensor del Soldat, la síndrome dels Balcans havia afectat 64 soldats que van participar en missions a Bòsnia (1995) i Kosovo (1999). Després de tornar a Espanya se'ls va diagnosticar càncer a 28 militars, dels quals 11 van morir. Tant l'OTAN com el Ministeri de Defensa han defensat sempre que no hi ha una relació causa-efecte entre les missions militars i les malalties detectades als soldats. A l'Oficina del Defensor del Soldat es van arribar a comptabilitzar més de 50 casos de militars espanyols afectats. Els intents d'agrupar als afectats va fracassar per diversos motius i la mateixa Oficina va haver de tancar. Es creu que van estar exposats a l'urani els 27.000 soldats espanyols destinats a la zona.

A Itàlia el problema també ha estat greu. Al setembre de l'any 2.007 es va emetre al programa de televisió italià Striscia la notizia (Canal 5, amb 8.500.000 espectadors aquella nit) un reportatge sobre els militars italians afectats de càncers provocats per l'urani empobrit.

Les xifres divulgades al programa parlaven de 158 militars morts. I com a font, un document -segons ells oficial-, manejat per l'Estat Major de la Defensa i mostrat en pantalla, amb dades personals parcialment enfosquits per mantenir la privacitat de les persones relacionades. L'endemà els mitjans de comunicació es van fer ressò de les informacions ofertes en aquest programa televisiu. El diari Il Resto del Carlino va parlar de 173 morts i 2.600 afectats. L'agència italiana AGI, deia que eren 189 els casos de neoplàsies registrats, segons dades contingudes en la relació presentada al Parlament per un comitè científic integrat per especialistes dels ministeris de Defensa i Sanitat.

Al juliol del 2012, Salvo Cannizzo i altres soldats italians més es van encadenar davant de la seu de l'Assemblea Regional de Sicília, a Catània, reclamant al Ministeri de Defensa el dret que es reconegués la seva malaltia com contreta a causa del servei ia una compensació econòmica. Canizzo declarava "Com jo, hi ha altres 2.000 soldats i més de 300 han mort. Dels nou col·legues del meu equip 5 pateixen de malalties similars. Però el ministeri no reconeix cap tipus de compensació, com se sol dir no és una malaltia a causa del servei". Va morir quatre mesos després.

Tant a Espanya , com a Itàlia i la majoria de països que van participar en les missions de pacificació, aquests soldats van ser llicenciats majoritàriament poc després de tornar d'aquestes missions realitzades a Iugoslàvia. A Espanya, el desembre del 2001 el comitè científic creat pel Ministeri de Defensa per analitzar l'anomenat «síndrome dels Balcans» ratifica la «inexistència» del mateix i la «falta de relació entre la utilització d'armes amb urani empobrit i les patologies detectades». A aquests soldats se'ls va fer un primer control (on no se'ls va detectar res anormal) i després van passar a la vida civil on han desenvolupat les seves malalties sense cap tipus de reconeixement. A causa d'això es manca de dades que mostrin la dimensió real del problema. A Espanya després de l'any 2002 és pràcticament impossible trobar cap notícia sobre aquest tema en els mitjans de comunicació i ja es tracta de civils que moren a causa de leucèmies o altres càncers.

Sobre si els soldats espanyols van estar exposats a la contaminació, al mapa que es mostra a continuació s'indica les zones ocupades per cadascun dels contingents de la missió i els punts amb les zones bombardejades amb càrregues d'urani empobrit.

Com es pot veure espanyols, portuguesos i italians van rebre posicions en zones on l'exposició era màxima, mentre que les posicions fora de les zones bombardejades van quedar reservades per francesos, britànics i nord-americans.

El govern espanyol ha intentat sempre negar l'existència d'una síndrome dels Balcans ocultant els casos de soldats espanyols i alineant-se al mil·límetre amb la línia defensiva de l'OTAN tractant d'evitar que l'escàndol de l'urani empobrit pogués crear una polèmica sobre la participació espanyola en aquests conflictes, entelar la imatge de l'exèrcit o que disminuís el nombre d'aspirants a soldats professionals. Des de 1.998 aquests soldats afectats estan en situació de desemparament i sense assistència sanitària a càrrec de l'Estat. El llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, minimitzava la quantitat d'afectats i rebutjava la concessió d'indemnitzacions mentre no provés fefaentment la causa.

Existeix la mort? La ciència ens diu que només en les nostres ments

El físic teòric nord-americà Michio Kaku ha presentat el seu últim llibre ' El futur de la nostra ment ' ( Editorial Debate) . L'autor del llibre va explicar per "El Mundo" que els científics estan a punt de crear els mapes mentals, conectomas, mapes de les connexions neuronals amb les memòries, les sensacions i la personalitat. En altres paraules, una personalitat podria ser gravada en dos discos : "el del genoma, amb tots els gens del nostre cos, i el del conectoma".

"A curt termini podrem entendre les malalties mentals. A llarg termini, podrem viure per sempre . Fins i tot després de morir, el nostre genoma i el nostre mapa mental sobreviuran. Podrem ressuscitar sensacions i records. D'alguna manera, ens convertirem en immortals", va dir Kaku.

Explica que un mapa de les connexions cerebrals pot ressuscitar la personalitat i els desitjos perquè estan connectades al genoma "i això és el que ets". "Sobre nosaltres, el punt de vista extrem és que som informació", conclou Kaku.

Per la seva banda, i continuant amb el tema de la mort, el científic nord-americà Robert Llança, de l'Escola de Medicina de la Universitat Wake Forest a Carolina del Nord, opina que la resposta a la pregunta 'Què hi ha més enllà de la mort?', sobre la qual els filòsofs porten segles reflexionant rau en la física quàntica, i en concret en la nova teoria del biocentrisme. Segons el científic, la solució a aquesta qüestió eterna consisteix en la idea que el concepte de la mort és un mer producte de la nostra consciència.

La nostra manera clàssica de pensar es basa en la creença que el món té una existència objectiva independent d'un observador. Però una llarga llista d'experiments demostra tot el contrari. El biocentrisme explica que l'univers només existeix a causa de la consciència d'un individu sobre ell mateix, igual que els conceptes d'espai i temps, que Llança descriu com "mers instruments de la ment". La mort no existeix en un món sense espai ni temps.

Llança explica que "essencialment, la idea de morir és una cosa que sempre se'ns ha ensenyat a acceptar, però en realitat només existeix en les nostres ments", creiem en la mort perquè associem la nostra existència amb el nostre cos físic i tots sabem que els cossos físics moren i tenen un final.

Llança indica explica que el biocentrisme és similar a la idea d'universos paral·lels, la hipòtesi formulada per físics teòrics segons la qual hi ha un nombre infinit d'universos i tot el que podria succeir passa en algun d'ells. La mort en si mateixa no existeix en cap sentit real en aquests escenaris.

Guerra de Kosovo. Prostitució i tràfic d'òrgans

Des de la publicació en 2.008 del llibre "La caça. Jo i els criminals de guerra" escrit per l'ex fiscal de l'ONU Carla Del Ponte conjuntament amb el periodista nord-americà del New York Times expert en els Balcans, Chuck Sudetic denunciant que la guerrilla kosovar de Thaçi va extreure òrgans presos serbis han passat ja sis anys. El 1999, després de finalitzar la campanya de bombardejos contra Iugoslàvia, les tropes de l'OTAN van entrar en l'encara província sèrbia de Kosovo al costat dels guerrillers de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK, en les seves sigles albaneses). En els mesos següents la població no albanesa de Kosovo, goranos, gitanos i serbis, va ser delmada fins gairebé la seva desaparició en una tan eficaç com silenciada operació de neteja ètnica duta a terme bàsicament per l'UCK davant la mirada impassible de 40.000 soldats de l'OTAN. La neteja, en forma de segrestos i "assassinats selectius", es va estendre també a polítics i ciutadans albanokosovars contraris o simplement no afins al UÇK. Enmig d'aquest genocidi és quan centenars de presoners serbis a mans de la guerrilla de l' UÇK, van ser portats en camions a una casa de Burrel (Albània), amb la complicitat de l'actual primer ministre kosovar i exlíder guerriller Hashim Thaçi. Un cop allà, se'ls van extirpar diversos òrgans per a ser utilitzats en el tràfic internacional, fins que els presoners perdien la vida.

Aquestes informacions formaven part del llibre "La caça", publicat per Carla del Ponte, exfiscal del Tribunal Internacional Penal per a l'ex Iugoslàvia, constituït pel Consell de Seguretat de l'ONU per jutjar els crims d'aquella guerra.

Carla Del Ponte explicava en el seu llibre que l'oficina dirigida per ella al Tribunal per Iugoslàvia "va començar a rebre informacions al llarg de l' estiu de 1999 sobre unes 300 persones que haurien estat transportades en camions creuant la frontera cap al nord d'Albània ( . .. ) als presoners més joves, sans, forts i ben alimentats se'ls evitaven els cops. eren atesos per personal mèdic i posteriorment transferits a altres estructures de detenció a Burrel. Allà eren allotjats en una casa groga utilitzada com quiròfan clandestí on els extirpaven òrgans".

Un cop extrets, aquests òrgans "viatjaven a l'estranger per a ser lliurats en clíniques on els esperaven pacients de pagament ( ... ) Després d' extirpar un ronyó, alguns presoners eren retornats a la presó, fins al moment en què se'ls extirpaven altres òrgans vitals, provocant finalment la mort". Per la clínica clandestina "van passar també suposadament prostitutes de diversos països d'Europa de l' Est i d'Albània".

Els nous amos d'Ucraïna

Un terç del nou govern ucraïnès es compon de nazis, les trajectòries ja vam presentar als nostres lectors. Els altres dos terços són representants dels grans capitalistes d'Ucraïna. Tot i les fortes tensions que hi ha en el seu si, aquest govern està aplicant a tota màquina una política clarament feixista els principals aspectes ens descriu aquí la publicació Oriental Review. Resulta inquietant la indiferència o més aviat la complicitat de la Unió Europea i els Estats Units amb aquests fachos que des de l'època de l'Alemanya hitleriana se'ls coneix sota l'apel·latiu de la "pesta bruna" pel color dels seus uniformes.

L'1 de gener de 2014, 15 000 nazis amb torxes desfilen pels carrers de Kíev en homenatge a Stepan Bandera.

El to paternal i conciliador dels dirigents occidentals cap a les noves autoritats d'Ucraïna se situa en els antípodes dels valors humanistes i democràtics que prediquen als altres països del món. Una incòmoda impressió de déjà vu s'imposa fatalment l'observador que analitza sense idees preconcebudes la situació d'aquest Estat, sorgit com a resultat de la dissolució de la Unió Soviètica, i la política que Occident està imposant a la regió. Des d'ambdós costats de l'Atlàntic es llancen declaracions de suport al «govern legítim d'Ucraïna» que ha quedat sota el control de la colla de nacionalistes extremistes radicals que el va portar al poder, tot i que només representa una petitíssima minoria de la població ucraïnesa.

La veritat és que el que avui succeeix a Ucraïna no és molt diferent del que va passar a l'Alemanya dels anys 1930 amb l'ascens de Hitler al poder. Són les mateixes estratagemes polítiques que per aquell temps. I s'estan imposant les mateixes limitacions.

L'estudi minuciós dels esdeveniments actualment en marxa i de les maniobres polítiques que els acompanyen permet llançar una nova llum sobre el que ja sabíem dels orígens del nazisme a l'Alemanya del segle XX.

L'OTAN: 65 anys de crims 'humanitaris'

Tot i que la OTAN va ser fundada fa 65 anys com una força de seguretat col·lectiva, per a molts va esdevenir una simple font de conflictes armats a tot el món. Per què durant tots aquests anys l'aliança no va aconseguir fer del món un lloc millor?

"Vae Victis!", 'Ai dels vençuts!', Va ser la resposta que el general francès Breno va donar als vençuts romans quan aquests es van queixar que la balança amb la qual mesuraven l'or que havien de pagar per obtenir la retirada gala estava arreglada. Amb la supèrbia del vencedor, Breno va acompanyar les seves paraules llançant la seva espasa al plat de la balança on hi havia els pesos, compta en el seu cinquè llibre l'historiador romà Titus Livi. 

Tot sembla indicar que tant els governants dels Estats Units com altres líders de l'OTAN van aprendre molt de la història, sobretot de les seves pàgines més cíniques.

En el seu recent discurs al Palau de Belles Arts de Brussel·les, el president nord-americà, Barack Obama, va afirmar que els EUA i Europa no volen controlar Ucraïna i no busquen un conflicte amb Rússia, sinó que l'OTAN ja fa 65 anys que no fa sinó portar democràcia.

El Tractat de l'Aliança de l'Atlàntic Nord , més tard Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord ( OTAN ) va ser subscrit en 1949 i segons el seu article 5º persegueix finalitats purament defensives i d'ajuda mútua en el cas d'un atac contra algun dels estats membre. Però la història ha tornat a demostrar com saben mentir els estats que es proclamen " demòcrates ".

Amb la desaparició del bloc soviètic el simple sentit comú de moltes persones els va fer pensar que desapareixeria també l'OTAN, però va passar el contrari: partint del vell principi ' vae victis ', el bloc va incorporar països d'Europa de l'Est passant per alt els veritables i innombrables crims seus.

A continuació els presentem un breu 'guia' dels conflictes més sagnants deslligats per l'OTAN en els últims 20 anys , diplomàticament anomenats per ells "operacions de manteniment de la pau".

Escalada del conflicte entre la Xina i EUA

Al novembre de 2.013 Xina va ampliar unilateralment la seva zona de defensa aèria sobre les illes Senkaku (que Pequín reclama) i Japó va denunciar la violació de la seva sobirania marítima per la Xina. Corea del Sud per la seva banda, va anunciar l'ampliació de la seva zona de defensa aèria a l'illot Roca Socotra, que es troba disputat també per japonesos i xinesos.

Com a resultat, la tensió en aquesta zona asiàtica s'ha multiplicat i només una setmana després de l'establiment de la zona de defensa ja hi va haver un incident. Segons ha informat Itar-Tass, avions xinesos SU-30 i J-10 es van enlairar després que les autoritats d'aviació de Pequín detectessin una incursió de dues aeronaus nord-americans de reconeixement i 10 caces japonesos en el seu espai aeri.

La cadena BBC va informar que, els caces xinesos van escortar a les aeronaus nord-americanes i nipones pel nou espai aeri decretat per la Xina.

Per la seva banda, la Marina dels EUA ha revelat l'enfrontament que es va produir entre vaixells de guerra xinesos i un creuer dels EUA al que van intentar detenir. Segons ha informat 'The Washington Times' i citant un oficial de la Marina nord-americana "El 5 de desembre, operant en aigües internacionals al mar de la Xina Meridional, l'USS Cowpens i un vaixell de guerra de l'Exèrcit Popular d'Alliberament [ xinès ] van tindre una trobada que va requerir procedir a maniobres per evitar una col·lisió", va assenyalar l'oficial americà.

L'incident es va produir després que un vaixell xinès que navegava al costat del portaavions xinès Liaoning enviés una advertència i ordenés aturar al creuer de míssils guiats Cowpens. El creuer va seguir el seu curs i es va negar a complir l'ordre perquè al·legava que estava operant en aigües internacionals. Llavors un vaixell de desembarcament xinès va maniobrar per col·locar-se al davant del Cowpens i es va aturar, obligant a la nau nord-americana a canviar bruscament de rumb, fet que, segons els oficials nord-americans, va ser una maniobra perillosa i provocant una tensió que hagués pogut desembocar en un enfrontament bèl·lic.