Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Recerca de la Felicitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Recerca de la Felicitat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de març del 2014

Martin Seligman i la fórmula de la Felicitat

Martin Seligman és professor de psicologia i investigador a la Universitat de Pennsylvania als Estats Units. Seligman és conegut pels seus experiments sobre la indefensió apresa i la seva relació amb la depressió, i mundialment famós per ser el major impulsor de l'anomenada psicologia positiva.
Eduard Punset va entrevistar Seligman al programa "Redes" i en aquest post es recullen algunes de les seves declaracions en el programa i algunes recollides en el seu llibre publicat l'any 2002 "L'autèntica felicitat". També veurem la fórmula que exposa en aquest llibre sobre la felicitat.
Martin Seligman: "La noció de felicitat és científicament impossible de concretar, significa massa coses per a la gent. Però crec que es pot descompondre la noció de la felicitat en, diguem, tres elements que sí són científicament mesurables i en la construcció un pot intervenir. Els tres elements són: la vida de plaer - emocions positives : rialles, somriures, estar de bon humor .
La segona, i és molt diferent de la primera, és la vida compromesa: ser UN amb les coses; absort, immers, en l'amor, la feina, amb els fills , amb l'oci, amb les amistats .
La tercera és la vida significativa, i és la que té el millor component d'intel·ligència. Aquesta tercera està basada en el significat, i crec que es tracta de saber quins són els punts forts i utilitzar-los per pertànyer i servir per a alguna cosa que creus que és més gran que tu. És a dir que tenim la vida agradable, la vida compromesa i la vida amb significat: crec que són tres nocions que científicament es poden contrastar i en què el terme difús de la felicitat es pot descompondre.
Prenguem les tres classes diferents de vida. La vida de plaer, quan es somriu: aquest tipus de vida té un component biològic, és a dir que si ets una persona negativa que tot ho veu negre, i que nosaltres classifiquem com a l'extrem oposat de l'activitat positiva, et puc ensenyar gaudir, i sobre l'optimisme, i potser et puc ajudar en un 10% . És a dir que la vida de plaer, estar de bon humor, està relativament fixada, no es pot canviar molt. La vida de compromís i la de significat està en tots per dret de naixement i es poden fer canvis immensos, i hi ha un missatge que és molt alliberador de la psicologia positiva al món: i és que aquest missatge de Hollywood de somriure i estar sempre de bon humor com Goldie Hawn no existeix, aquesta és només una manera de ser feliç, però hi ha dues formes que són molt més fàcils d'obtenir, que són comprometres en el que es fa i trobar significat en el que es fa."

dijous, 27 de febrer del 2014

El concepte de felicitat en el pensament il·lustrat


El segle de les llums es defineix per la consciència d'un nou temps en què la raó i la ciència il·luminen la humanitat. Kant defineix la Il·lustració com l'emancipació de la consciència humana de l'estat d'ignorància i error per mitjà del coneixement. Es tracta d'un fenomen iniciat a França i que es va estenent per tota Europa. La Il·lustració és la postura crítica que adopta la burgesia europea davant l'ordre establert per l'absolutisme i la noblesa. Adopten també una postura molt crítica amb l'Església catòlica, a la qual acusen d'haver esclavitzat la intel·ligència humana amb la supressió del lliure exercici de la raó. En general analitzen i ataquen des de la raó totes les institucions polítiques, religioses, socials i morals. Es tracta de la primera cultura laica europea.L'ideal de la Il·lustració va ser la naturalesa a través de la raó com a instrument per arribar al coneixement . La Natura ha creat l'home perquè sigui feliç i aquesta felicitat perquè sigui autèntica, s'ha de basar en la propietat privada, la llibertat i la igualtat.
Afirmen els il·lustrats que la felicitat no és un caprici del destí, ni un do diví com a premi a un bona conducta en vida, sinó una cosa que tots hauríem d'aconseguir a la Terra. Se li atorga tanta importància a aquest concepte, que dos textos fonamentals de l'època com són la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776) i la Declaració dels Drets de l'Home (França, 1789) estableixen el dret a "la felicitat de tots".
Nobles i burgesos, els il·lustrats es dirigeixen als seus mateixos grups socials. No entra en la seva consideració el poble, del qual es té una visió pejorativa. Voltaire diu "quan el populatxo intenta raonar està perdut ". Només Rousseau contempla el poble des d'una altra perspectiva.

El concepte de felicitat en les cultures clàssiques

En espanyol i català , felicidad i felicitat deriven del terme en llatí felix, que de vegades significa sort i, altres , destinació. La felicitat és el que tot ésser humà intenta assolir al llarg de la vida i és una cosa totalment subjectiva i personal. Allò que ens fa ser feliços està condicionat pel moment i estat d'ànim en què ens trobem i moltes vegades pensem que alguna cosa ens va a satisfer plenament, però un cop l'hem obtingut ens adonem que no és així .

En general, podríem definir la felicitat com un estat de satisfacció a causa de la pròpia situació en el món. Per aquesta relació amb la situació, la noció de felicitat es diferencia de la de beatitud, que és l'ideal d'una satisfacció independent de la relació de l'home amb el món i , per tant , restringida a l'esfera contemplativa o religiosa .
A continuació vaig a exposar una relació de diferents definicions i respostes que diferents filòsofs han donat a aquesta qüestió i que han transcendit i modelat el pensament occidental en relació a aquest concepte de la felicitat .
Començarem aquest recorregut filosòfic en la Grècia Antiga, base de la civilització d'occident i els primers a desenvolupar el nostre mode de pensament lògic. Els pensaments o postulats filosòfics grecs es regien per arguments vàlids, demostrables i amb una anàlisi científica que poguessin explicar les preguntes que es formulaven. Des d'aquests llunyans temps els éssers humans dubtaben si la felicitat havia de buscar-la en els béns com a riquesa , poder , plaer , fama , salut ...
A Grècia diferents escoles filosòfiques intentaven buscar la Felicitat a través de formes molt diferents. Així , al s. IV a. C., els hedonistes cirenaicos i els epicuris consideraven el plaer com a fi últim de la vida i per tant com a únic camí cap a la felicitat .