Mentre el nou president ucraïnès, Petro Porochenko, acaba de signar un acord amb els responsables de la República del Donbass, Andrew Korybko recorda que la revolta no va estar motivada només per la negativa a reconèixer el règim colpista de Kíev. Es tracta sobretot d'un esforç per avançar-se al projecte oficial de neteja ètnica contra la població rusoparlant.
Cent anys després de l'internament en camps de concentració de les poblacions russoparlants (els rutens) que llavors vivien dins les fronteres de l'actual Ucraïna, la història sembla estar a punt de repetir-se.
 |
| Durant la Primera Guerra Mundial, l'Imperi Austrohúngaro va ordenar l'internament en Talergof de més de 20 000 rutenos i lemkos, principalment intel·lectuals. Talergof no va ser un camp de concentració en tot el sentit de la paraula sinó més aviat un terreny a cel obert on els presoners intentaven sobreviure a la intempèrie, totalment exposats a les inclemències del temps. |
El ministre de Defensa d'Ucraïna, Mikhaïl Koval, va anunciar públicament el seu projecte d'internar als residents del Donbass en camps de «filtratge» per reinstal·lar-los per la força en altres regions d'Ucraïna.
Uns dies després, el primer ministre Arseny Iatseniuk va qualificar de «subhumans» als defensors del federalisme de les regions orientals d'Ucraïna.
 |
| Font: Embassy of Ukraine in the United States 15 de juny de 2014. |
Els padrins nord-americans del règim de Kíev no només s'han abstingut de condemnar les intolerables declaracions de Iatseniuk sinó que a més l'han defensat obertament en declarar, per boca de la portaveu del Departament d'Estat Jen Psaki, que Iatseniuk «ha advocat constantment per la recerca d'una solució pacífica », la qual cosa és mentida.
Des de l'Agència de Béns Immobiliaris de l'Estat ucraïnès s'han filtrat declaracions més inquietants encara que fan pensar en la preparació d'una profunda neteja ètnica. Es va anunciar que extensions de terra seran assignades gratuïtament als membres dels serveis especials del ministeri de l'Interior i de l'exèrcit que estan lluitant contra els federalistes. Davant la perspectiva d'una neteja ètnica de gran envergadura a Ucraïna no cal ser particularment intel·ligent per endevinar a costa de qui s'organitzarà aquest lliurament de «terres gratuïtes» que recorda la necessitat de «espai vital» (Lebensraum) que altres van reclamar en una altra època.
Va ser el 1914 quan es va aplicar per primera vegada una política d'internament en camps de concentracions contra les poblacions a les quals es condemnava per la seva empatia amb Rússia. Els austríacs van internar als rutens i els lemkos (subgrup ètnic estretament emparentat amb els rutens o rusinos) afirmant que l'obstinació amb què tots dos grups reivindicaven la seva pròpia identitat feia olor de traïció. De la mateixa manera, la negativa dels pobles del Donbass a renunciar a la seva pròpia identitat els val ara les actuals acusacions de traïció, llançades específicament pel ministre de Defensa ucraïnès, Mikhaïl Koval. Aquest últim va arribar a aquest càrrec quan el seu precedecesor va ser destituït per no haver aconseguit impedir la reunificació de Crimea amb la Federació Russa.
Les declaracions extremadament radicals del ministre Koval demostren que Rússia no estava errada quan va expressar preocupació, des de març de 2014 -és a dir, abans de la reunificació- davant el risc de crisi humanitària. Les proves d'aquest risc imminent van ser àmpliament exposades en un Llibre Blanc sobre les violacions dels drets humans a Ucraïna. Tots sabem ara, després de les revelacions sobre el mètode que el ministre ucraïnès de Defensa pensa aplicar per posar fi a la crisi, que si la població de Crimea no hagués pres a les mans la defensa dels seus drets i sol·licitat la reunificació amb Rússia, els habitants de Crimea probablement anirien a parar també als «camps de filtratge» l'obertura s'està programant i que els supervivents serien després deportats lluny de la terra que els va veure néixer.
El destí que Korval reserva als habitants del Donbass contradiu greument les normes del dret internacional i constitueix un crim contra la humanitat. La deportació forçosa i el desplaçament de poblacions, el seu internament motivat pel fet de residir en determinada regió així com l'adopció de mesures discriminatòries contra un grup ètnic i cultural estan formalment prohibides a la llum de l'article 7 de l'Estatut de Roma, instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional (CPI).
Per Iatseniuk i els seus acòlits del règim de Kíev, els habitants de les regions orientals d'Ucraïna que s'oposen a la seva política no són altra cosa que «subhomes». Així que els drets humans no s'apliquen a aquestes poblacions. Per tant, aquests «subhomes» ja no tindran dret a que se'ls reconeguin les seves propietats, de les quals es veuran desposseïts durant les "reubicacions" a què han de veure sotmesos. Les seves cases, les seves terres i les seves empreses seran el tribut («les terres gratuïtes») que el règim de Kíev ha promès als seus geníssers desplegats a les províncies de l'est.
Els dirigents occidentals han optat per ignorar aquestes violacions flagrants dels drets humans, encara que sempre s'afanyen a emetre denúncies davant suposades violacions i en amenaçar amb intervencions militars els culpables que ells mateixos designen. Així es demostra que la retòrica del «deure d'intervenció humanitària» i els eslògans que l'acompanyen no han estat mai altra cosa que mentides al servei d'ambicions estratègiques hàbilment dissimulades.
La realitat és que, contràriament al paper pacificador que s'atribueixen, els països occidentals encapçalats pels Estats Units que tant reclamen un suposat dret d'intervenció humanitària aporten un criminal suport al règim de Kíev, que es disposa a emprendre el seu projecte de neteja ètnica a Ucraïna . Des que es va produir el cop d'Estat de febrer, nombrosos consellers militars han arribat a aquest país i han plogut els dòlars mentre que el FBI i la CIA no escatimen l'ajuda al nou règim ucraïnès. És indubtable que tots aquests mitjans serviran a la junta de Kíev per liquidar, amb ús de la força, els moviments de protesta que es mantenen a la part oriental del país i per aixafar als federalistes ucraïnesos. Estats Units es fa directament còmplice de tots els crims de guerra que estan cometent les forces armades i els mercenaris a sou de Kíev. Així que Washington compartirà igualment la responsabilitat en el projecte de neteja ètnica que està preparant el ministre ucraïnès de Defensa Mikhaïl Koval.
Els 6 milions d'habitants del Donbass es veuen avui davant l'amenaça d'un desastre humanitari similar al que va ser imposat als seus majors fa 70 anys. Molts van creure, erròniament, que les forces criminals causants d'aquells horrors havien estat definitivament escombrades del continent europeu i que aquells temps de barbàrie, que el règim de Kíev reinstaura avui en dia amb la complicitat i l'actiu suport dels seus padrins occidentals, s'havien acabat per sempre.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada