La presència militar i estratègica russa a l'Àrtic

Fa unes setmanes Rússia transportava la primera càrrega de petroli extret per sobre del paral·lel 66, que marca l'inici del Cercle Polar Àrtic. El 2007 va passar el mateix amb el gas, tot i que en aquella ocasió es tractava d'una explotació de l'empresa noruega Statoil.

L'escalfament global ha fet a l'Àrtic més accessible que mai i s'ha desencadenat una frenética cursa per les rutes comercials a la «cim» del món i per les riqueses que les nacions esperen trobar sota el gel. Ni més ni menys que el 25 % de les reserves mundials de petroli i gas es calcula s'amaguen sota aquestes aigües.

Fins ara, la gran majoria de vaixells naveguen per la ruta nord-est, seguint la plataforma siberiana, o fins i tot per posicions més properes al Pol Nord, però s'espera que a partir del 2030 o 2040 la ruta de navegació preferent sigui el llegendari Pas del Nord-oest, a través de les costes de Groenlàndia i Canadà cap a l'oceà Atlàntic. «Encara que tenint en compte que a l'Àrtic moltes prediccions s'estan quedant obsoletes fins i tot abans de publicar-les, aquesta ruta podria quedar oberta, tant a l'estiu com a l'hivern, molt abans». diu Carlos Duarte, investigador del CSIC. I és que l'Àrtic ja ha demostrat el que pot canviar en un quinquenni. Entre 2007 i 2012 es va perdre tant gel com el que es predeia que s'anava a perdre en prop de 70 anys.

Conscients d'això , les nacions amb costes àrtiques ( Rússia, Canadà, Dinamarca, Noruega i Estats Units) han estès les seves reclamacions territorials sobre l'Àrtic.

Comença una batalla geoestratègica per l'Àrtic. Us deixo un article d'Andrei Gubin sobre aquest tema.

La presència militar i estratègica russa a l'Àrtic

Per Andrei Gubin *

En els últims temps l'Àrtic ha anat adquirint una major importància geopolítica. La principal raó és el canvi climàtic, que en el futur podria obrir aquesta regió al desenvolupament econòmic. Però això provoca una competició internacional cada vegada més aferrissada per controlar els recursos de l'Àrtic i l'accés a la regió.

A finals de 2012, el president rus Vladímir Putin va afirmar que la Ruta Marítima del Nord era econòmicament més rendible que el canal de Suez, el que la feia crucial per al país. En la seva conferència en un fòrum internacional sobre l'Àrtic a Salejard, va dir: "Rússia té intencions d'expandir considerablement la seva xarxa d'àrees naturals protegides a l'Àrtic i instal lar la seguretat apropiada. Als territoris del Nord se situa més del 80 % de la producció russa de gas i més del 90% del níquel i el cobalt. Aquesta regió significa un 12-15 % del PIB del país i un quart de les exportacions russes."

L'Àrtic s'ha convertit en el centre d'atenció dels interessos de diversos estats, el que impulsa a Rússia a emprendre accions decisives per conservar el control sobre una enorme àrea marina de més d'1 milió de metres quadrats.

A l'agost-setembre del 2013, un vaixell d'anàlisi hidrogràfic i un remolcador de la Flota Russa del Nord dur a terme una missió d'exploració a la Terra de Francisco José. Els va acompanyar un submarí especial, la missió era garantir la seguretat de la missió. A l'octubre de 2013, una força de deu vaixells de guerra, liderats pel creuer amb míssils nuclears Piotr Veliki, i recolzats per trencaglaços nuclears, van realitzar un viatge de 2.000 milles a través del mar de Barents i els mars gelats de Kara i Laptev. El seu destí eren les illes de Nova Sibèria a l'estuari del riu Lena. A més, Rússia està revitalitzant la seva base aèria de l'illa de Kotelni, a l'arxipèlag de Nova Sibèria. El pla és modernitzar usant noves tecnologies, per possibilitar l'ús d'avions de transport durant tot l'any. A la Terra de Francisco José, la pista de l' aeròdrom de Rogachevo està sent restaurada. L'aeròdrom allotjarà avions interceptors per assegurar la defensa contra míssils i per protegir les fronteres russes d'un hipotètic atac aeri des del nord.

Podria semblar que Rússia està decidida a mantenir una política de presència naval constant a l'Àrtic. La Flota del Nord compta amb un portaavions, l'Almirall Kuznetsov. Aquest portaavions està cridat a exercir un paper crucial en reafirmar la supremacia aèria a la regió. Vaixells de guerra capaços d'operar a la zona àrtica entraran al servei de la Marina Russa durant els propers deu anys. Però, si hi ha submarins nuclears de la Marina dels EUA mobilitzats permanentment a l'Àrtic, juntament amb sistemes marins de defensa misilística, llavors ha d'existir la possibilitat que es interceptin els míssils balístics russos, el que fa possible un atac preventiu. Tot això converteix en extremadament rellevant la tasca de modernitzar el potencial nuclear dels submarins russos. Al gener de 2013, la Marina Russa va rebre un nou submarí nuclear, el Yuri Dolgoruki. Per 2020 s'espera que es construeixin 20 submarins més d'aquest tipus per a les flotes Nord i Pacífica.

La política russa per l'Àrtic a partir del 2020 mira a un enfortiment de la guarda costanera i el control fronterer. Amb aquest propòsit, unitats militars especials ja han dut a terme un nombre d'operacions a la península de Kola, prestant especial atenció a pràctiques de combat més enllà del cercle polar. En els propers anys, Rússia podria mobilitzar dues brigades a l'Àrtic per protegir les seves bases militars i la infraestructura de la Ruta Marítima del Nord.

D'altra banda, la zona russa de l'Àrtic està sota contínua vigilància estrangera: avions de l'OTAN, vaixells i submarins; a més, representants de diversos organismos d'investigació i ONG estan explorant la zona activament. Per exemple, l'exprimer ministre noruec, Jens Stoltenberg, que assumirà el càrrec de secretari general de l'OTAN l'1 d'octubre de 2014, ha realitzat una crida per a la cooperació militar multilateral a l'Àrtic entre Noruega, Suècia, Dinamarca i Islàndia. Considera necessari que per al 2020 s'organitzin una força naval d'intervenció ràpida, una flota de trencaglaç, unitats amfíbies, forces de defensa civil, unitats de ciberseguretat i un equip de satèl·lits. El nombre d'entrenaments militars a l'Àrtic va en augment, ja que els EUA, Canadà i Dinamarca estan fins i tot més actius que durant la Guerra Freda. Els països de l'Àrtic estan modernitzant ràpidament els seus exèrcits, prestant especial atenció a la realització de tasques específiques en la regió.

El Consell Àrtic i la manca de mecanismes internacionals efectius

La situació es complica encara més si considerem la manca de mecanismes efectius de seguretat internacional a la regió; d'aquesta manera, la creixent activitat en aquesta regió de països sense territori àrtic provocarà sens dubte que acabin recolzant a qui els ofereixi les millors condicions per participar en projectes a l'Àrtic.

Rússia tot just té aliats en el Consell Àrtic. Vistos els recents esdeveniments a Ucraïna i les tensions en les relacions amb Occident, és probable que tots els membres permanents del Consell i principalment els EUA, Canadà , Noruega i Dinamarca, intentin imposar restriccions a les iniciatives econòmiques i militars de Rússia en la regió. Probablement Moscou hauria de buscar aliats entre els estats del Consell amb categoria d'observador, països que estan interessats a obtenir accés lliure a l'Àrtic: parlem de la Xina, Corea del Sud, Japó, Brasil i l'Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN). Alhora, hem de tenir clar que aquests països no estan especialment interessats en què es mantingui l'estatus especial de Rússia, amb la seva zona econòmica exclusiva, ja que això restringeix els seus propis interessos, que inclouen el desenvolupament de rutes alternatives a la Ruta Marítima del nord. En la fase actual, una elecció natural per Moscou és enfortir la seguretat de la regió àrtica per conservar les seves posicions econòmiques i estratègiques, i desenvolupar al mateix temps opcions de cooperació amb socis estrangers mútuament beneficioses, principalment amb països influents externs a la regió àrtica.

En aquesta situació pot sorgir un "dilema de seguretat". Les disputes territorials i els intents de revisar l'estatus legal de la zona subàrtica es podrien aguditzar. Rússia no seria capaç de gestionar-los amb tranquil·litat, ja que aquesta regió és vital per als seus interessos nacionals; així, els líders del país hauran de mostrar moderació i fermesa per resoldre els conflictes a través de mitjans polítics. Sens dubte, Moscou no serà qui comenci la 'batalla per l'Àrtic', però tampoc tolerarà un menyscabament dels seus drets.

• * Doctor en Ciències Polítiques i director de programes d'investigació al Centre Àsia- Pacífic de l'Institut Rus d'Estudis Estratègics.