La pel·lícula "Enemic a les portes" de Jean-Jacques Annaud ens va permetre descobrir la figura del franctirador soviètic Vasili Záitsev, tot un mite a l'antiga URSS. Amb una espectacular escena inicial de la Batalla de Stalingrad, la pel·lícula ens explica la història del franctirador soviètic més famós de la Segona Guerra Mundial, que va disputar entre les ruïnes de Stalingrad un sagnant duel amb un altre franctirador alemany, el Major Erwin König (nom fals utilitzat per Heinz Thorvald que va adoptar el pseudònim de König, a fi d'evitar ser utilitzat per la propaganda soviètica si queia en combat).
La batalla de Stalingrad va suposar el punt d'inflexió de la Segona Guerra Mundial, el moment en què les tropes soviètiques, després de les derrotes inicials de l'Operació Barbarroja, van passar a l'ofensiva contra les forces de l' Eix. La importància d'aquesta batalla s'aprecia en la quantitat enorme de baixes d'ambdues parts, la destrucció total de la ciutat i les enormes pèrdues d'homes i material sofertes per l'exèrcit alemany; per això, la crítica històrica considera que la batalla de Stalingrad va ser la derrota militar més dura ( i més decisiva ) de l'Alemanya nazi, després de la qual la iniciativa en combat va correspondre a l'Exèrcit Roig. La Unió Soviètica va ser el país combatent que va suportar gairebé el 80% de l'atac dels països de l'Eix a Europa, de manera que la victòria a la batalla de Stalingrad i la consegüent contraofensiva van significar el començament de l'enfonsament de la màquina bèl·lica alemanya. La Gran Guerra Pàtria és com els soviètics denominaven a la guerra contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.
A la Unió Soviètica, a diferència dels exèrcits d'altres nacions, els franctiradors també podien ser femenins. El 1943, hi havia més de 2.000 dones franctiradores servint en l'Exèrcit Roig, de les quals només van sobreviure unes 500.
Durant la Gran Guerra pàtria Ucraïna va oferir al món dos dels millors franctiradors que han existit, Vasili Záitsev i una dona, Ludmila Mijailivna Pavlichenko.
Malgrat les reticències inicials dels reclutadors que volien enrolarla en el cos d'infermeres, la soldat Lyudmila aconseguir sortir-se amb la seva i va entrar a formar part de la 25a Divisió d'Infanteria. Va ser armada amb un rifle Mosin-Nagant soviètic ( adaptat per al tir de precisió amb una mira de quatre augments ) que disparava bales de 9,6 grams a una velocitat de 853 m/s, sent efectiu fins aproximadament els 1000 metres.
Ludmila aviat va destacar per la seva increïble punteria : en els dos primers de servei a Odessa va abatre a 187 soldats i oficials alemanys. Malgrat tot, els alemanys van ocupar la zona i la seva unitat va haver de ser desplaçada al setge de Sevastopol, a la Península de Crimea, on es dota d'un SVT-40 per reemplaçar el seu Moisin-Nagant, i ja amb el grau de Tinent va ser esmentada pel Consell de l'Exèrcit Soviètic del Sud a causa dels seus 257 alemanys abatuts. En total li van comptabilitzar 309 baixes durant el període en què va combatre durant la Segona Guerra Mundial , 36 dels quals eren franctiradors.
Al juny de 1942 va ser ferida per foc de morter i treta de Sevastopol en un submarí per així evitar que fos capturada, doncs ja era una heroïna oficial de l'Exèrcit Roig. Llavors la potent maquinària de propaganda soviètica es va posar en marxa i Lyudmila va ser enviada a Canadà i Estat Units on va ser rebuda com una heroïna. Amb aquesta visita es va convertir en el primer ciutadà soviètic a ser rebut pel President dels Estats Units, on va realitzar multitud de conferències i discursos. Al seu retorn a la Unió Soviètica va rebre l'Estrella d'Or de la condecoració d'Heroi de la Unió Soviètica i el rang de Comandant i va passar la resta de la guerra a la rereguarda com a instructora de franctiradors.
Avui en dia els ucraïnesos han d'enfrontar de nou al ressorgiment del nazisme recolzat per Europa i els EUA. Que nous Záitsev i Pavlichenko reneixin entre el poble ucraïnès!!.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada