Els privilegis que gaudeix la classe política espanyola no té comparació amb cap altra democràcia occidental. Malgrat els incessants casos de corrupció, del descrèdit i impopularitat d'aquesta "casta" política, de les evidents proves de la connivència dels polítics amb les grans empreses i corporacions que utilitzen com a "portes giratòries" després de passar per la política per col·locar-se ells mateixos o als seus familiars en els consells de direcció, malgrat els nombrosos casos de fundacions públiques de les que la veritable finalitat era el lucre i el saqueig de fons públics, malgrat la pèrdua de prestigi i la manipulació a la qual han sotmès al poder judicial, malgrat tot això i dels escandalosos resultats de les eleccions al Parlament Europeu que evidencien el fastig cap a la classe política per part del poble, aquesta classe política continua aïllada en els seus privilegis i aliena a la realitat del país.
L'article 14 de la Constitució proclama que «Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social» però la classe política de aquest país gaudeix del "aforament processal", una condició especial d'aquests càrrecs públics per poder ser jutjats per un tribunal especial.
La comparació amb altres països del nostre entorn proper és escandalosa. Així, França només disposa del aforament per al president i els ministres, Itàlia i Portugal només per al seu cap d'estat i Alemanya i el Regne Unit no disposen d'aquest "privilegi" especial. Altres països com els Estats Units tampoc compten amb aquesta figura i els càrrecs públics són jutjats pel mateix tribunal que qualsevol altre ciutadà.
Espanya disposa de més de 10.000 aforats entre jutges, polítics, fiscals, diputats autonòmics i nacionals, senadors, alts càrrecs de l'administració i tot el Govern central. A aquest nombre rècord d'aforats cal sumar el recent aforament exprés del rei Joan Carles I i la seva esposa Sofia per a tot tipus de causes civils i penals que només podran instruir-se al Tribunal Suprem.
L'aforament es va dissenyar per a un país en què els polítics i jutges estaven involucrats en una transició d'una dictadura militar a una democràcia i on la llibertat d'expressió havia de ser protegida. La seva finalitat era evitar que els alts càrrecs fossin objecte de maniobres judicials i que els tribunals ordinaris patissin pressions al jutjar a poderosos, però en la pràctica l'aforament ha estat un incentiu a la corrupció, perquè facilita la impunitat dels polítics que delinqueixen.
A més de l'especial tracte de favor per part de l'estament judicial i les pressions als jutges que es veuen immersos en processos judicials que involucraven polítics o banquers i el linxament dels jutges qui no acaten les crides a l'ordre i se surten del guió establert com els casos de Garzón, Elpidio Silva o possiblement Castro, sempre queda una última carta amb la figura de l'indult.
L'indult és una mesura de gràcia de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència ferma. Les xifres d´aquesta figura del nostre país també són excepcionals i de '"un nivell que no té comparació amb els països del nostre entorn" assenyala Joaquín Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia.
Els diferents governs espanyols han realitzat indults molt controvertits on s'han prodigat polítics, alts càrrecs, banquers, alcaldes i policies en delictes de malversació, suborn, prevaricació o tortures.
El Govern de Rajoy ha concedit 806 indults fins ara, sempre polèmics i sense donar explicacions. Hi ha hagut casos en què han estat massius, com quan al desembre del 2000, el llavors ministre de Justícia Ángel Acebes va signar en un sol dia 1.333 indults que van justificar per motius de canvi del Mil·lenni, la celebració de l'any jubilar i el 25 aniversari de la coronació del Rei.
L'indult, un desafiament a la separació de poders i incompatible amb la democràcia i que ve a tancar el cercle que iniciàvem amb l'aforament. És el cercle de tota una estructura organitzada que està destinada a blindar i mantenir en la impunitat a tota una classe. ¿Iguals davant la llei?
Santiago Moreno
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada