Kennedy, Israel i la bomba nuclear

Fa exactament 50 anys es produïa un episodi decisiu en la història de la «democràcia nord-americana», una lluita èpica el desenllaç ha estat determinant per al futur del món sencer.

 

Kennedy y el AIPAC

Al maig de 1963, el Comitè de Relacions Exteriors del Senat dels Estats Units obria una investigació sobre les operacions clandestines d'agents estrangers en territori nord-americà, investigació els principals objectius eren l'American Zionist Council i la Jewish Agency for Israel [1]. La investigació estava motivada per un informe redactat al març de 1961 (i desclassificat el 2010) del president d'aquesta comissió permanent, William Fulbright, que indicava: «En els últims anys hi ha hagut un creixent nombre d'incidents que implicaven intents de governs estrangers , o dels seus agents , amb vista a influir en la política exterior americana a través de mètodes que surten dels canals diplomàtics normals» en assenyalar que aquests mètodes incloïen «activitats secretes als Estats Units i en altres parts», Fulbright apuntava al «Cas Lavon» [ 2 ] de 1953, en el qual diversos egipcis entrenats a Israel deuien perpetrar contra objectius britànics diversos atemptats amb bombes que havien atribuir-se a la Germandat Musulmana per desacreditar Nasser davant britànics i nord-americans. La investigació del Senat va treure a la llum una activitat de blanqueig de diners a través de la qual la Jewish Agency (indissociable de l'Estat d’Israel, del qual fins i tot va ser precursora) feia arribar desenes de milions de dòlars a l'American Zionist Council, principal lobby israelià als Estats Units. Com a resultat d'aquella investigació, el Departament de Justícia, sota les ordres del Attorney General Robert Kennedy, va exigir que -ja que estava finançat per l'Estat d'Israel- l'American Zionist Council es registrés com «agent estranger» i quedés per tant sotmès a les obligacions estipulades a la Foreign Agents Registration Act de 1938, la qual cosa implicava una estreta vigilància de les seves activitats.

El Marqués de Sade. Part 1

"Prepotent, colèric, irascible, exagerat en tot

amb una imaginació dissoluta mai abans vista,

ateu al punt de fanatisme... aquest sóc jo, aci em

teniu, mateu-me una altra vegada o acéptenme com sóc

perquè mai canviaré".

Última voluntat de Donatien-Alphonse-François, Marquès de Sade (1740-1814)

El cognom del famós Marquès dóna nom als pitjors instints sexuals i ha passat a la història convertit en substantiu. Des de 1834 « sadisme » descriu la pròpia excitació produïda en cometre actes de crueltat sobre una altra persona. En vida, i després de mort, l'han perseguit nombrosos escàndols i llegendes. Com va escriure Jules Janin en 1.834 " Heus aquí un nom que tothom coneix i que ningú pronuncia : tremola la mà en escriure i , quan l'hi pronuncia , a les orelles ressona un so lúgubre ... "

Però, què hi ha de cert darrere d'aquestes llegendes?

Donatien Alphonse-François va néixer el 2 juny de 1740 a París, en una família de l'antiga noblesa vinculada a la branca menor dels Borbó i d'un pare veleidosamente homosexual i dedicat a la milícia i la diplomàcia. La casa dinàstica de Sade era de les més antigues de Provença. La seva mare era dama de companyia de la princesa de Condé, i Donatien passa els primers anys al palau d'aquests prínceps sent educat amb el príncep Lluís Josep de Borbó i de la arrogància del qual sembla que es va defensar mitjançant accessos de còlera i cops tan brutals que va ser necessari allunyar-lo de la Cort.

Mordechai Vanunu i la revelació del programa atòmic israelià

El 1986, Mordechai Vanunu, enginyer al centre de Dimona, va revelar al Sunday Times l'existència del programa nuclear militar israeliana. Segrestat a Itàlia pels serveis secrets israelians, després d'haver-se posat en contacte amb els periodistes britànics i abans de la publicació de l'article que contenia les revelacions, va ser jutjat a portes tancades i empresonat durant 18 anys. 


Mordechai Vanunu, amb la imatge al fons vista des del satèl·lit del centre de producció de plutoni militar de Dimona, Israel

Silvia Cattori: Quin era el seu treball a Israel, abans que els agents del Mossad el segrestessin a Roma, l'octubre de 1986? 

Mordechai Vanunu: Feia 19 anys que treballava al centre d'investigacions sobre armaments de Dimona, a la regió de Beer Sheva. Just abans de deixar aquella feina, el 1986, havia fotografiat l'interior de la fàbrica per mostrar al món que Israel amagava un secret nuclear. El meu treball en Dimona consistia a produir elements radioactius per a la fabricació de bombes atòmiques. Coneixia amb exactitud les quantitats de matèria físsil que es produïen, els elements utilitzats i el tipus de bombes que s'estava fabricant.

Existencialisme . De Plató i Calderón als Wachowski

A l'edat d'or de la Grècia Clàssica, Plató va plantejar el dubte entre la realitat i la ficció en l'al·legoria de la caverna i ja en ple barroc Calderón de la Barca va escriure una de les seves obres mestres, "La vida es sueño", carregada de temes filosòfics sobre la realitat que concebem. Hi ha tants punts de contacte entre ambdues obres són que fins i tot la companyia del Segle d' Or de Madrid va muntar una versió de "la vida es sueño" amb l'imaginari de "Matrix".

Renee Descartes es va debatre durant tota la seva vida amb tan controvertit tema, arribant al succint " enso , per tant existeixo". Diversos segles després va aparèixer "Matrix" amb una profusa base filosòfica i cultural.

Plató i l´al·legoria de la caverna

Al principi del llibre VII de "La República " Plató ens presenta l'al·legoria de la caverna. En aquesta al·legoria es narra com uns esclaus viuen en una cova creient que les ombres que veuen projectades en una paret són la realitat, quan la veritat és que són una projecció d'una realitat molt més tangible. Un d'ells escaparà, veient que en realitat es tracta d'ombres de persones i animals projectades per una foguera i sortirà a l'exterior on veurà la llum del sol, llavors tornarà per rescatar els altres, tot i que corri el risc que no ho creen o fins i tot el matin per creure que es un pertorbador.

Això mateix li passa a la humanitat a Matrix. Morfeo ("Morpheus" pren el nom del déu mitològic dels somnis) diu: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captivitat. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar ni assaborir ni tocar. Una presó per la teva ment." Neo serà l'esclau que surt de la caverna a l'exterior i torna per fer conèixer la realitat als seus companys.

Morfeo li adverteix que la majoria ells no estan preparats per ser alliberats, ja que estan tan habituats i depenen tant del sistema, que lluitaran per protegir-lo.

L'existencialisme i Descartes

"Quantes vegades m'ha passat somiar de nit que estava en aquest mateix lloc, vestit , assegut al costat del foc, estant en realitat nu i ficat al llit!" Aquesta frase de Descartes ens mostra el dubte metòdic cartesià.

"Però si penso en això amb atenció, recordo que, moltes vegades, il·lusions semblants m'han burlat mentre dormia, i, al detenir-me en aquest pensament, veig tan clarament que no hi ha indicis certs per distingir el somni de la vigília que em quedo atònit, i és tal la meva estranyesa que gairebé és bastant a persuadir que estic dormint".

Descartes també es pregunta "Quan reflexiono detingudament sobre això, no trobo ni un sol criteri per distingir la vigília del somni. ( ... ) Com pots estar segur que la teva vida sencera no és un somni?"

A Matrix, Morfeo li indica a Neo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, al que pots olorar, al que pots assaborir i veure, la realitat podria ser senyals elèctrics interpretades pel teu cervell". Una altra frase de Morfeo torna a plantejar aquest dubte entre realitat i ficció "Alguna vegada has tingut un somni, Neo, que semblés molt real? Què passaria si no poguessis despertar d' aquest somni?, Com distingiries el món dels somnis de la realitat?"

El mateix Neo en una escena comenta "Alguna vegada has tingut la sensació de no saber amb seguretat si somies o estàs despert?"

Descartes en el Discurs del mètode, va intentar resoldre aquest problema posant en dubte tot el que coneixia: "Considerant que tots els pensaments que ens vénen estant desperts poden també ocórrer-se'ns durant el son, sense que cap llavors sigui veritable, vaig resoldre fingir que totes les coses que fins llavors havien entrat en el meu esperit no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis."

Pere Estupinyà S = EX2

Pere Estupinyà és bioquímic i comunicador científic , va ser editor del programa Redes de TVE durant quatre temporades i va treballar en els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units a Washington .

Després de l'èxit del seu anterior llibre " El lladre de cervells ( Debat , 2010 ) " , ens presenta en el llibre "S = EX2 La ciència del sexe ( debat )", una investigació científica sobre la sexualitat.

"Espero que la lectura (del llibre) obri la ment a provar coses noves, ja que he intentat escriure amb naturalitat per perdre el respecte que hi ha sobre el tema. Per exemple, a l'entendre la diversitat de comportaments sexuals que existeixen, com els asexuals, que són feliços sense tenir sexe, o alguns aspectes dels fetitxistes que poden ser interessants" .

Per prendre les bases dels seus estudis Pere va participar en un estudi de la Rutgers University sobre disfunció erèctil i orgasme masculí, va visitar el referent mundial en estudis sexuals Kinsey Institute on es va entrevistar amb el seu equip d'experts i científics, realitza els seus propis experiments amb els seus coneguts, s'interna en el món del porno i del sado, acudeix a clubs de swingers, aprèn tècniques de tantra o acudeix a tallers on una dona ensenya a tenir orgasmes amb la ment i la respiració .

Sobre les fantasies "Les coses curioses que s'observen és que: els homes tenen més nombre de fantasies però les dones més diverses, que en el moment d'ovulació són diferents que fora (més relacionades amb el coit en l'ovulació), que moltes noies tenen fantasies de ser forçades contra la seva voluntat, que prou nois tenien fantasies de sexe amb verges però gairebé cap noia en tenia, que les dones tenen més fantasies homosexuals que els homes, que els homes tenen moltes més fantasies durant la masturbació que durant el coit, que al voltant del 25% de dones se sent molesta per tenir algunes fantasies que no voldria... i important: que si intentes reprimir poden sortir reforçades i esdevenir obsessions "

L'al·legoria de la caverna. Plató, República, Llibre VII

L'al·legoria de la caverna ( també coneguda com el mite de la caverna ) és la més cèlebre al·legoria de la història de la filosofia. La seva importància es deu perquè plasma els aspectes més importants del pensament platònic.

Es tracta d'una explicació metafòrica, realitzada per Plató al voltant del 370 a. C.al principi del VII llibre de la República, sobre la situació en què es troba l'ésser humà respecte del coneixement. Plató explica la seva teoria de com amb coneixement podem captar l' existència dels dos mons, el món sensible (conegut a través dels sentits) i el món intel·ligible (només assolible mitjançant l'ús exclusiu de la raó).

República, Llibre VII

«−Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra natura, pel que es refereix a la ciència, i a la ignorància, mitjançant la següent escena. Imagina uns homes en una habitació subterrània en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infància, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni tornar el cap, i no veuen més que el que està davant ells. La llum els ve d’un foc encesa a una certa distància darrere ells sobre una eminència del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del qual has d’imaginar un petit mur semblant a les barreres que els il·lusionistes aixequen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis.

Martin Seligman i la fórmula de la Felicitat

Martin Seligman és professor de psicologia i investigador a la Universitat de Pennsylvania als Estats Units. Seligman és conegut pels seus experiments sobre la indefensió apresa i la seva relació amb la depressió, i mundialment famós per ser el major impulsor de l'anomenada psicologia positiva.

Eduard Punset va entrevistar Seligman al programa "Redes" i en aquest post es recullen algunes de les seves declaracions en el programa i algunes recollides en el seu llibre publicat l'any 2002 "L'autèntica felicitat". També veurem la fórmula que exposa en aquest llibre sobre la felicitat.

Martin Seligman: "La noció de felicitat és científicament impossible de concretar, significa massa coses per a la gent. Però crec que es pot descompondre la noció de la felicitat en, diguem, tres elements que sí són científicament mesurables i en la construcció un pot intervenir. Els tres elements són: la vida de plaer - emocions positives : rialles, somriures, estar de bon humor .

La segona, i és molt diferent de la primera, és la vida compromesa: ser UN amb les coses; absort, immers, en l'amor, la feina, amb els fills , amb l'oci, amb les amistats .

La tercera és la vida significativa, i és la que té el millor component d'intel·ligència. Aquesta tercera està basada en el significat, i crec que es tracta de saber quins són els punts forts i utilitzar-los per pertànyer i servir per a alguna cosa que creus que és més gran que tu. És a dir que tenim la vida agradable, la vida compromesa i la vida amb significat: crec que són tres nocions que científicament es poden contrastar i en què el terme difús de la felicitat es pot descompondre.

Prenguem les tres classes diferents de vida. La vida de plaer, quan es somriu: aquest tipus de vida té un component biològic, és a dir que si ets una persona negativa que tot ho veu negre, i que nosaltres classifiquem com a l'extrem oposat de l'activitat positiva, et puc ensenyar gaudir, i sobre l'optimisme, i potser et puc ajudar en un 10% . És a dir que la vida de plaer, estar de bon humor, està relativament fixada, no es pot canviar molt. La vida de compromís i la de significat està en tots per dret de naixement i es poden fer canvis immensos, i hi ha un missatge que és molt alliberador de la psicologia positiva al món: i és que aquest missatge de Hollywood de somriure i estar sempre de bon humor com Goldie Hawn no existeix, aquesta és només una manera de ser feliç, però hi ha dues formes que són molt més fàcils d'obtenir, que són comprometres en el que es fa i trobar significat en el que es fa."